|
“Manel Camp i Anna Ricci van donar un veritable espectacle de bellesa que encara ara, si se’m permet la confessió, em posa la pell de gallina. No sé si l’art és això mateix, una experiència de bellesa, tan intensa com al capdavall efímera, però dijous al Palau el fibló esgarrapava entranyes que deuen tenir alguna cosa a veure amb l’ànima: l’art en tota la seva dimensió, inabastable, probablement indefinible, tanmateix tangible.” |
