JZ Bach.

Manel Camp, Llibert Fortuny i Mireia Farrés ens demostren, una vegada més, que el jazz és un
llenguatge universal. Que lluny queden els contenidors estanc, aquells que, guiats per criteris
gairebé científics, distingien entre música culta i popular; entre bona música i música de carrer…
Una vegada esbucades les fronteres, en aquesta ocasió ha estat J.S. Bach –ara amb Z de Jazz–
qui ha volgut vestir-se amb les puntades doctes d’aquest trio de mestres de la improvisació. La
seva música, un cop més, esdevé un diàleg de sorpreses, que ens porta des dels motius
inconfusibles del geni alemany fins a propostes genuïnes i actuals, en un itinerari que, com
sempre, només la perícia fa que sembli planer.

Programa:
Partita 2 (per a teclat), BWV 826
Erbarme dich, mein gott (de la Passió segons St Mateu), BWV 244
Partita 3 (per a violí), BWV 1006
Ich Ruf Zu Dir, Herr, BWV 639
Brandemburg nº 3, (1r moviment), BWV 1048
Concert en F minor per a clave, BWV 1056
Watchet auf ruft uns die Stimme, BWV 645
Badinerie (de la Suite orquestral en B minor), BWV 1067

– Manel Camp, Piano
– Llibert Fortuny, Saxos i computers
– Mireia Farrés, Trompeta